Dades Generals:
- Denominació: Hermanos Tercero S.L.
- Domicili Social: Passeig dels Rajolars, 22, 46780 Oliva (València)
- Forma Jurídica: Societat Limitada
- Data constitució: 4/12/1968
- Activitat: Fabricació de ceràmica per a la construcció
- Data tancament fàbrica: Finals de 1989
Estava situat davant de la nau on hui en dia es troba Carpinteria Safor. Entre el carrer de la Senda dels Lladres i Cerámicas Arlandis S.L.
Font: Portal de la Dirección General del Catastro
Ministerio de Economía y Hacienda
Construït sobre una parcel·la de 4733 m², amb 369 metres de perímetre. Actualment esta parcel·la s'ha reduït degut a la urbanització de la prolongació del carrer Senda del Lladres fins al Passeig del Rajolars, eixamplant l'antic camí estret de terra que hi havia a la part dreta, sent este camí igual de llarg que tota la parcela que ocupava este rajolar. Per a dur a terme este eixample i urbanització es va tindre que enderrocar la fàbrica, conservant-se algunes parts que més endavant descriurem.
La superfície construïda era de 2146 m², formada per quatre naus: les tres que formaven la façana principal i la nau de l'argila o cobert de la terra, situada en el pati posterior.
La resta de la parcel·la era ocupada per dos patis, un davanter i l'altre a la part de darrere,
prenent com a referència la façana principal (Passeig dels Rajolars).
Hi havien tres naus que estaven totalment juntes i comunicades entre elles. Estes tres naus es pot considerar que formaven una sola nau ja que no tenien murs de separació, però nosaltres realitzarem un estudi de cada nau per separat per a facilitar la seua descripció.
Façana principal. Passeig dels Rajolars nº 22,
actualment nº 16
Estava adossada a la seua esquerre amb el rajolar de "Cerámicas Arlandis S.L.".
Tenia planta baixa i dos plantes d'altura. Era destinada a sequers de rajoles en totes les seues plantes, a més, la planta baixa servia també d'accés a les portes del túnel esquerre del forn. Al fons d'esta planta, a mà esquerre, estaven els vestuaris amb dutxes i serveis. A mà dreta hi havia un corredor que comunicava amb la nau de la dreta i amb la nau de la terra, a través de la zona on estaven les màquines de producció de les rajoles, este corredor també tenia una xicoteta escala que pujava a la part de dalt del forn i una cinta transportadora per a pujar o baixar les rajoles a la primera planta.
Esta nau també tenia, a la part de davant o façana principal, un muntacàrregues per a pujar i baixar les rajoles crues a les dos plantes superiors. Al costat d'este muntacàrregues estava l'accés des del pati davanter a l'interior d'esta nau.
- La nau d'enmig. Superfície de 497 m².
En esta nau era on estava el forn de cocció de les rajoles. Tenia planta baixa i una planta d'altura.
- La planta baixa era formada pel forn. El forn, del tipus Hoffman, tenia dos túnels sense cap tipus de comunicació l'un amb l'altre, amb una sèrie de portes d'accés situades als laterals d'estos túnels en tota la seua longitut. L'accés a estes portes era per les naus esquerre i dreta. Estos dos túnels, encara que independents, estaven totalment junts i eren paral·lels amb la mateixa longitut, que era de 39 metres. Estava contruït externament amb pedra i interiorment amb tovonets ceràmics per a suportar bé les altes temperatres de cocció de la rajola, entre 800 i 900 graus centígrads. El sostre era amb volta per a evitar enfonsaments degut a les condicions extremes de calor que debia suportar l'obra. El sòl era de terra.
Interior del forn. Túnel de la dreta.
Al fons podem veure rajoles enfornades, encara crues
que es van quedar preparades per a una cocció
que mai van tindre.
que es van quedar preparades per a una cocció
que mai van tindre.
Interior del forn. Túnel de l'esquerre.
- La planta primera estava formada pel sostre del forn. Tot el sòl tenia uns forats, que entraven dins del forn, en els quals es connectava el cremador de combustible sòlid, carbó en el cas d'este rajolar, per a produïr la calor necessària per a coure la rajola. En altres rajolars també s'emprava com a combustible la corfa d'ametla o pinyol d'oliva. Estos forats també li aprofitàven al "Cremaor" (operari encarregat de la coccíó de la rajola) per a veure l'estat de cocció de la rajola segons el color, o per a canviar els cremadors de forat per a fer una cocció homogènia de la rajola a tot el forn. A la part de davant, de la nau, hi havien tres finestres de ventilació que es veïen des de la façana principal. Al costat de la finestra de la dreta, entre la nau del forn i la ximenera estava la sala on s'emmagatzemava el carbó per a que "el cremador" (operari) abastira els cremadors (màquines) del forn. Este carbó era pujat fins esta sala mitjançant una "sènia" des de la planta baixa. Esta "sènia" estava formada per una corretja i uns poalets, arrossegat per un motor elèctric en la part superior, al passar el poalets pel muntó de carbó (planta baixa) l'agafaven descarregant-lo en la planta superior dins la sala anomenada.
Part superior del sostre del forn.
-La nau de la dreta. Superfície de 550 m².
A la seua dreta estava el camí que comunicava el Passeig del Rajolars amb el carrer Centelles. Sobre este camí és on actualment està la prolongació del carrer Senda del Lladres, urbanitzat l'any 2000 provocant l'enderroc del rajolar, ja que més de la mitat del carrer passa per terreny que ocupava esta nau i els patis davanters i posterior.
Igual que la nau de l'esquerre, era destinada a sequers de rajoles, així com la planta baixa servia d'accés a les portes del tunel dret del forn. Estos sequers que anomenem estaven formats per estanteries d'obra, on es col·locaven les rajoles "crues" per a que es secaren abans de coure-les.
Planta baixa. Nau de la dreta.
Es poden veure les estanteries, fetes d'obra, per al
Es poden veure les estanteries, fetes d'obra, per al
secat de la rajola abans de ser cuita. També podem
en el centre, en el sòl, les restes de l'extractor
electromecànic de fums del forn.
Esta nau tenia al centre, davant del pilar amb la inscripió "No Pasar" que es veu en la foto anterior, una rampa de fusta que pujava de la planta baixa a la primera planta.
Tenia dos portes d'accés, una en la façana principal i l'altra en la façana posterior.
A mà esquerre de la porta posterior estava comunicada amb el corredor de la nau de l'esquerra, com hem descrit abans.
Planta baixa. Nau de la dreta.
Corredor d'accés a les portes del tunel dret del forn.
Al costat de la porta veiem un tub d'on ix un líquid
negre que cau per la paret, este líquid és "Fuel", un
oli molt dens derivat del petroli. En estos tubs
es connectàven uns cremadors per a la cocció
de la rajola. Estos cremadors a última hora ja no
s'utilitzaven, utilitzant-se només els de combustible
sòlid en la part superior del forn.
Corredor d'accés a les portes del tunel dret del forn.
Al costat de la porta veiem un tub d'on ix un líquid
negre que cau per la paret, este líquid és "Fuel", un
oli molt dens derivat del petroli. En estos tubs
es connectàven uns cremadors per a la cocció
de la rajola. Estos cremadors a última hora ja no
s'utilitzaven, utilitzant-se només els de combustible
sòlid en la part superior del forn.
Este costat del forn és el que veiem actualment
quan passem pel carrer Senda del Lladres.
Al fons es veu la porta posterior, per on s'eixia al pati
posterior.
- Nau de l'argila o cobert de la terra. Superfície de 412 m².
A més de les tres naus que hem descrit, a la part posterior de la fàbrica, com hem comentat al principi d'este reportatge, estava situada la nau d'emmagatzemament de l'argila, coneguda popularment en tots els rajolars d'Oliva com "cobert de la terra".
Estava dins del pati posterior. La porta per a descàrrega dels camions estava orientada cap al camí estret per on a dia d'avuí està el carrer Senda dels Lladres. Per este camí hi havia un accés al pati posterior. Este accés també era aprofitat pel rajolar del costat, "Cerámicas Arlandis S.L." per accedir al seu pati posterior, conservant-se este accés a hores d'ara.
Esta nau podia dividir-se en dos parts: cobert de la terra i sala de les màquines de producció de la rajola.
- Cobert de la terra: ocupava la major part de la nau. Era on s'emmagatzemava l'argila, que es la matèria prima de les rajoles.
- Sala de les màquines de producció de la rajola: estava situada en la part esquerra de la nau mirant-la des de fora i comunicada amb la nau de l'esquerre, com hem anomenat en la descripció d'esta. Ací es on es trobaven totes les màquines de producció dels diferents tipus de rajoles que es produïen en esta fàbrica.
L'argila passava des del cobert de la terra a un molí per a refinar-la i llevar-li les impureses. Una vegada mòlta passava a la pastera, que era la màquina que mesclava l'argila amb aigua per a fer el fang. El fang passava a la màquina de fabricació de les rajoles, coneguda amb el nom de "galletera", que funcionaba mitjançant el métode d'extrusió del fang, que consisteix en fer passar el fang a alta pressió a través d'un motlle amb la forma i forats de la rajola. Paradògicament esta pressió era conseguia mitjançant una depressió que creava un buit amb suficient força per a espentar el fang. D'esta màquina eixia una barra contínua de rajola, coneguda com a "xurro", amb la forma i forats de la rajola que s´havia de tallar a la longitud adequada, que era la longitud de la rajola acabada.
El procés de tallat el feia una màquina situada a l'eixida de la "galletera", tallant-les mitjançant un fil d'acer molt fi i ressistent que estava tensat amb un arc que pujava per a permetre l'avanç del "xurro" i baixant al moment que havia passat la longitud necessària segons el tipus de rajola, calculant-se en funció de la velocitat d'avanç del "xurro". A peu d'esta màquina hi havia un operari agafant les rajoles, que eixien mitjançant una cinta transportadora, colocant-les sobre uns palets d'ús intern de la fàbrica anomenats "bandejes". Estes eren retirades, quan estaven plenes, per motocarros per a dur les rajoles als diferents sequers de la fàbrica i apilar-les en les estanteries, en les quals estarien uns dies secant-se bé abans de ser cuites al forn.
Les "bandejes" que hem anomenat eren unes plataformes de fusta amb uns travessers longitudinals que mantenien la plataforma elevada del sòl per a poder entrar els braços del motocarro i poder elevar-la per a transportar-la. Eren prou estretes per a facilitar el pas pels diferents corredors i per a poder-les entrar dins del forn, enfornar les rajoles i després, una vegada cuites, entrar-les per a desenfornar les rajoles. És pot dir que eren uns palets especials per a ús intern de la fàbrica. En la següent foto es poden veure "bandejes" apilades, encara que esta foto és del rajolar "La Salvaora", però ens aprofita per a compendre el que són.
"Bandejes" apilades.
Rajolar "La Salvaora S.L."
Els motocarros eren un tipus de carretons amb motor Diesel, molt sorollosos, que, com hem nomenat, servien per al transport de les "bandejes" dins del rajolars. L'operari els conduïa de peu, situat entre la càrrega i el congunt direcció-motor-tracció, podent condïr-los des de baix d'ells en maniobres de retrocés. Podem comparar-los amb les actuals transpaletes elèctriques.
- Centre de transformació. Superfície 40 m².
També cal anomenar esta xicoteta dependència de la fàbrica. Estava situat en el pati posterior, a la dreta de la nau de l'argila, adossat a ella. La porta estava orientada igual que la nau de l'argila, es a dir, cap a l'accés del pati posterior pel camí del costat de la fàbrica.
La seua funció, com el seu nom indica, era transformar la corrent elèctrica de mitja tensió (24000 Volts corrent alterna) en baixa tensió, és a dir 380 Volts corrent alterna trifàssica. Amb este Centre de Transformació es cobrien totes les necessitats elèctriques de la fàbrica. El seu interior estava dividit en diferents cel·les, dins de les quals es trobaven els diferents elements que formen un Centre de Transformació. L'accés a estes cel·les era per un corredor longitudinal des de la porta d'entrada fins el fons de la caseta, situant-se les cel·les a la dreta del corredor.
La línia trifàssica de mitja tensió hi entrava dins d'ell a través d'una torre situada al seu sostre dins la qual es trobaven les "cutxilles" de desconnexió elèctrica de la xarxa pública, pertanyent en aquells anys en esta zona d'Espanya a "Hidroeléctrica Española S.A.".
Ens queda descriure els dos patis que tenia este rajolar, el de davant i el posterior, així com la ximenera que encara es conserva, ja que estes ximeneres estan protegides.
- Pati de davant. Situat davant la façana principal donava accés a les naus dreta, esquerre i a la part de dalt del forn, on es podia pujar per unes garres en forma de "u" ancorades formant una escala en la façana de la nau central fins una finestra semblant a una porta que hi havia en la façana a l'altura de la primera planta.
A la part dreta d'este pati es trobava i es troba actualment la ximenera, com podem veure a hores d'ara al costat del forn.
A este pati s'accedia a través d'una rampa des del Passeig dels Rajolars, situada en el cantó que formava la fàbrica amb el camí que hem anomenat diverses vegades. El motiu d'esta rampa era que la fàbrica estava més alta que el Passeig del Rajolars, agafant el nivell del punt més alt del terreny, situat al fons del pati posterior al carrer Senda dels Lladres abans de la seua prolongació.
- Pati posterior. L'accés a este pati era pel camí del costat del rajolar, com hem nomenat abans. En este pati es on s'emmagatzemava el producte acabat, es a dir, les rajoles apilades en palets (paletitzades) preparades per al seu transport. En este pati és on es carregaven els camions amb els palets de rajoles, mitjançant una "carretilla elevadora" en els últims temps i a mà antigament.
En l'entrada a este pati, pel camí, a mà dreta estava el muntó del carbó, al fons la nau de l'argila, centre de transformació i accés posterior al rajolar "Cerámicas Arlandis S.L.", i a l'esquerre l'entrada de la posterior de la fàbrica, com ja hem nomenat abans.
Davant de la nau de l'argila, en el sòl, es trobava soterrat el dipòsit del "fuel", amb la seua tapadora per a omplir-lo.
Façana posterior, abans de ser enderrocada.
L'interior ja està enderrocat.
A la dreta es veu un poc la nau de l'argila.
Actualment només es conserva de la fàbrica el forn, la ximenera, el cobert de la terra (nau on s'emmagatzemava l'argila) i la caseta del Centre de Transformació Elèctric.
Base de la Ximenera
Aquesta fàbrica es va enderrocar en l'any 2000 per a urbanitzar l'actual carrer Senda dels Lladres, sobre l'antic camí estret que creuava des del Passeig dels Rajolars fins al carrer Centelles pel costat d'aquest rajolar. Només es van conservar els elements que hem nomenat abans.
Rajolar acabat d'enderrocar, any 2000.
Encara podem apreciar, al fons, la façana posterior i
la nau de la terra. També, a l'esquerra, veiem el forn
amb les portes encara sense tapiar.
Façana posterior, abans de ser enderrocada.
L'interior ja està enderrocat.
A la dreta es veu un poc la nau de l'argila.
En l'actualitat els terrenys d'este rajolar, junt amb la nau de l'argila i el Centre de Transformació, són utilitzats per una empresa de construcció com a magatzem propi de materials d'obra, maquinària i altres coses. Per motius de seguretat han tapiat les portes del forn del túnel de la dreta i han vatllat el pati posterior.
